Introducción
Ens trobem just a sota del puig de Ventallola que just a la dreta a sobre nostre:
“A sobre mateix de Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha un puig que domina tot el poble. A dalt d’aquest turó hi ha Ventallola, una casa molt gran i antiga. Força a prop hi ha-via la capella de Sant Guim, que ara no existeix i en diuen la creu de Sant Iscle. Aquí a la vora d’aquesta creu hi ha amagada una campana plena d’or. No se sap ben bé on es troba colgat, aquest tresor, però s’explica que des d’una finestra de la cuina de Ventallola es pot veure el lloc exacte on és la campana. Deien que hi havia uns documents que explicaven pas per pas com trobar-la. Però aquests papers es van perdre quan va morir el vell de Ventallola i ningú no sap on són, ni tampoc ningú ha trobat el tresor, tot i que molta gent ha intentat trobar-lo amb detectors i ballestes. Però no és l’únic tresor amagat en aquest serrat, ja que els de Ventallola eren molt rics i havien amagat molt or pels voltants de la casa. Cada cop que veien perillar el seu patrimoni per una guerra o pels bandolers, amagaven gerres plenes d’or per tal que no els ho robessin. Tots els llocs on es trobava l’or amagat eren explicats en aquests documents que es van perdre. Es veu que els de Ventallola eren tan rics com tot el poble de Santa Eulàlia, i tot el terreny que es podia veure des de les finestres de la casa era de la seva propietat. Vivien de renda, sense haver de treballar, i només havien de comprar sal, ja que de les parts que els portaven els seus masovers encara els sobrava menjar.(Narració basada en una conversa mantinguda amb Ramon Serra, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el dia 19 de juliol de 19916)”
Font: Santa Eulàlia de Riuprimer. La terra i la gent al llarg de la seva història.