On es el QR?

Pocs metres passat el forn (5-10),  a l'esquerre del caminet, a tocar, hi ha una alzineta espigada. Mireu pel seu tronc.

Aquest var ser l'últim forn on es va fer un assaig de cocció per l'agrupació de caçadors del poble. En aquest forn hi ha un espai on es guardaven els terrossos.

En la construcció dels forns més rudimentaris, es feia un clot al terreny i on aquest no s'adaptava, si calia s'acabava de fer amb pedra.

L'interior del forn en uns casos era de fang amb les parets escardejades i en d'altres es folrava de pedra (aquí) , tapant juntes per evitar pèrdua d'escalfor. Si el forn es carrega de molta pedra i es feia anar molt sovint, assolia unes temperatures molt altes que generaven, per sobre les pedres interiors, una capa de roca fosa vidriada característica. Ho veieu?

Segons el forn, si aquest era dels grans, es podia carregar aproximadament de 100 tones de pedra. No és el cas d'aquest.
El combustible era brancam de pi i arbusts (argelagues, càdecs, romanins...) en format de feixines (se'n necessitaven unes 2000 per fer una cocció). S'alimentava per la boca, un forat petit que es deixava havent tapiat la porta. El foc no podia  aturar-se i trigava de 8 a 12 dies arribant als 800-1000 °C.

Es deixava refredar un parell de dies. S'enderrocava la porta que s'havia tapat i es netejava tot l'interior de cendres. Amb una barrina es practicaven forats a la volta perquè anés caient de mica en mica. S'extreien unes 10 tones de terrossos o calç viva (segons el volum inicial de pedra) que en barrejar amb aigua s'anomenava calç apagada i tenia diferents usos.

La feina es feia pels calciners. Aquests podien tenir una barraca o cobert proper on passar les nits i hores de més sol i guardar els queviures. Hi ha forns, com aquest, que tenien porxo davant la porta, per garantir l'ombra (encara hi podeu veure els forats)

Com que la zona n'és propícia, a Vallirana, entre els segles XVII i XIX, una de les activitats que ajudaven a l'economia era la producció d'aquest preuat element, transformant la pedra calcària en calç.

La calç era utilitzada sobretot per a la construcció, ja que amb ella s'arrebossaven les façanes i s'impermeabilitzaven cisternes i safaretjos, entre altres aplicacions, i també valia per desinfectar i ensulfatar.