Introducción
Quines falgueres més grans, oi? És la falguera aquilina o falguera comuna, i pot fer fins a 2 m d'alçada. És típica de la cornisa cantàbrica i allà la fan servir de fenc pel bestiar. Curiosament a l'hivern s'asseca i és a l'estiu quan verdeja. La seva arrel del tipus rizoma, s'escampa ràpidament i per això acostumem a trobar-la formant clapes denses.
Per sobre veiem el pi roig i el diferenciem d'altres pins precisament per tenir l'escorça de les parts joves de color ataronjat. És un d'aquells arbres que dèiem que s'havia introduït per substituir la roureda. El seu creixement més ràpid, l'homogeneïtat i qualitat de la seva fusta: compacta i resinosa, el fan preuat per fusteria i ebenisteria amb múltiples aplicacions. Els troncs rectes i sense molts nusos es fan servir per màstils de baixell o pals de telèfon.
A la nostra esquerra, el sot de Llerons ens acompanya fins a la riera Major, al final del recorregut.