Introducción
Allà on toca més el sol i el terreny és més eixut, encarada domina la coberta forestal de pi pinyer esquitxat de pi blanc. De fet, és la coberta que ocupa la major part de la Serralada Litoral, combinada amb suros i alzines als llocs més frescals.
L'alzinar original va desaparèixer pels incendis, tallats per fer-ne llenya i carbó, i per la forta pressió ramadera (cabres i ovelles). Un cop abandonades aquestes activitats, es va potenciar la pineda pel seu ràpid creixement i major rendiment. Aquest bosc ho va omplir tot, i ara, dècades després, les alzines comencen a voler recuperar el seu lloc.
De fet, al Maresme, aquestes pinedes de pi pinyer estan patint força la sequera. L'alzina, al tenir unes arrels més fondes, és capaç de trobar millor l'aigua que els pins, i això, com podeu imaginar juga a favor en aquesta transformació de bosc.
La fusta del pi pinyer es pot emprar en fusteria i en estructures, però el seu valor més preuat són els pinyons. És una llavor comestible, emprada en molts àmbits gastronòmics i d'elevat valor econòmic. Espanya és el principal productor mundial.
Diferenciem el pi pinyer del pi blanc per la capçada arrodonida, de verd intens, i l'escorça del tronc amb grans escates vermelles del primer.