Introducción
Aquí veiem de manera clara una plantació forestal de pins. Veieu que estan arrenglerats? En altres llocs les reforestacions es fan de manera més natural i es procura que hi hagi arbres de diferents mides que se'n van tallant esglaonadament com passaria en un bosc real. Aquest no és el cas i quan sigui el moment es tallaran tots de cop. A la foto surt una plantació que veurem més endavant.
Aquesta devesa de pins gairebé no té arbusts i el fenàs boscà es barreja amb la falguera aquilina. És la falguera gran que veieu a sota els pins i que a l'hivern és seca.
Diferenciem entre el pi bord (Pinus radiata) i el pi insigne (Pinus pinaster). El bord te l'escorça una mica més vermellosa i les fulles primes i no tan llargues com les del pi insigne que són gruixudes i llargues i amb l'escorça més fosca. En ambdós, les pinyes de forma cònica, solen estar agrupades i poden romandre a l'arbre de 6 a 20 anys.
No els confonguem amb el pi pinyoner, amb capçada oberta com uns paraigües i l'escorça de grans escates de color vermell.
El tronc del pi insigne és força recte, això fa que se n'aprofiti molta fusta. A fusta es feia servir per pasta de paper o també per fer mobles. És un arbre que no suporta bé les gelades, aquí amb un clima mediterrani temperat es troba força bé. També li agrada el sol àcid com aquest.
Els veurem al llarg del recorregut, esquitxat de pi pinyoner i disposats de manera més natural. On les plantacions de pins estan més naturalitzades, podem veure el sotabosc propi de la sureda o l'alzinar aclarit, de sols àcids i clima temperat, format pels aladerns de fulla estreta, els brucs d'hivern, brucs arboris, l'arboç i d'altres més petits com les estepes i les lavandes.