Introducción
Uns dels aprofitaments característics i seculars d’aquests boscos era extreure l’escorça de suro de l’arbre. ‘‘La pela del suro’’. Quan més diàmetre tingués l’arbre, més grans i més valorades eren les planxes que se n’obtenien.
Cada 9 anys, al començament de l’estiu es fa la pela del suro. Aquest arbre permet que se li tregui l’escorça i la torna a regenerar. Crida l’atenció el tronc llis i de color vermell fosc que els hi queda després de la pela.
Les pannes o planxes de suro, un cop extretes de l’arbre, patien tot un seguit d’operacions artesanals fins tenir el material a punt per obtenir-ne els taps. Premsar i deixar reposar (9-12 mesos); Classificar en funció de l´’us; Bullir i deixar reposar de nou (7-15 dies). Ara ja començaven els processos de manufactura amb operacions com el raspar, el llescar i el carrar per convertir les llesques en prismes de la mida del tap. El carrador, havia de ser bo per aprofitar el màxim de material.