Introducción
(a la paret de can Passamané, actualment és una pastisseria)
Lluís Ma. Todó. La perla de Camprodon
El professor, traductor i escriptor Lluís Maria Todó (Barcelona 1950) va arribar a Camprodon de la mà del seu germà Toti, i ja no se’n va poder desfer fins que les circumstàncies el van obligar a marxar-ne. La seva és una vida i una obra feta de petites rajoles, fragments de minúscules coses que aixequen una casa literària ben sòlida, com la paret de can Passamané, on hi havia el mític bar La Perla.
Els Plaers ficticis ens explica l’estiu de Frederic, un jove de divuit anys que arriba a Camprodon on coneixerà un país, unes famílies i, sobretot, una noia que el fascinaran i li proporcionaran l’objectiu vital de desxifrar el món a través d’un poble.
« La tolerància [...] semblava tenir el seu escenari principal al bar La Perla, que es trobava en un extrem del carrer València, prop del monestir. L’havia muntat un noi de Barcelona i la seva companya, que havien decidit fugir de la capital i instal·lar-se tot l’any a Camprodon, i es guanyaven la vida així. El local havia estat anteriorment una botiga, una tenda de queviures on els nens —la mainada, en dialecte camprodoní— compraven confits i regalèssia a una vella sorda i malhumorada. Els nous amos havien conservat amb fins decoratius molts dels elements de l’antiga botiga: els innombrables calaixets de fusta, el taulell, i les lleixes abundants damunt de les quals, de vegades, encara es podien veure grans flascons de vidre plens de caramelets de colors. Havien pintat tota la fusteria de color verd fosc, i havien instal·lat taules de marbre aprofitades de vells cafès de poble. Els aparadors, que donaven al carrer València, els amos els havien omplert amb tot de joguines antigues de llauna, pintades de colors vius. Hi havia trens, cotxes, tramvies, atraccions de fira i de circ, personatges diminuts en dues dimensions, famílies agafades de la mà que miraven passar els trens, vaques i gossos sense relleu. Era com si aquelles colles de nens que anaven a comprar caramels, ara ja adults, s’haguessin apoderat de la botiga, l’haguessin omplert d’ampolles de licor, i n’haguessin fet el seu territori independent.»
Lluís Maria Todó, Els plaers ficticis.
Barcelona. Columna, 1991.
