Introducción
Pineda litoral de pi pinyer. Moltes d’aquestes pinedes creixen sobre antigues vinyes, que es van abandonar en arribar la fil·loxera. Abandonats els cultius, la reforestació es va fer amb la intenció d’obtenir un rendiment a curt termini. Es van plantar pins, en aquest cas, pins pinyoners per la seva bona adaptació a aquests sòls prims i sorrencs, i per la resistència a la proximitat del mar. Aquesta pineda conforma un bosc de transició cap a un altre bosc més madur que seria l’alzinar litoral. Al sotabosc, primer hi trobem plantes pròpies de llocs alterats i amb necessitats de llum altes com les estepes, el bruc, el romaní o el llistó, entre d’altres. De mica en mica van apareixent arbustos més propis de l’alzinar que aniran canviant les condicions de llum (aladerns, arboços, llentiscles, etc.) de tal manera que, a la seva ombra, ja podran començar a créixer les alzines i en el futur substituir els pins actuals. Quan la pineda està alterada per la forta pressió humana, el sotabosc queda molt empobrit, fins i tot pot arribar a desaparèixer.