Introducción
Masia tradicional catalana, de tipus clàssic amb planta baixa, pis i golfes. La teulada és del tipus de teules àrabs a dues aigües amb una línea inferior de teules girades. Al final de la línea de les teules careneres aquestes finalitzen amb una petita peça metàl·lica.
La casa conserva el gnòmon del rellotge de sol de la façana, però s’han perdut les marques horàries de la paret. Les llindes de la porta d’entrada i de les finestres són d’un sòl bloc de pedra i la llinda de l’entrada té inscrita l'any 1799.
Just al costat de la casa, hi ha una petita bassa on hi creix la boga, És una de les espècies pròpia de zones humides més populars de la mediterrània. Forma unes espigues grosses molt característiques que recorden la forma d’un cigar i que haureu vist més d’una vegada anant per la vora d’indrets amb aigües tranquil·les. És una de les primeres espècies a colonitzar indrets amb aigua no permanent i són beneficioses per la qualitat de l’aigua a causa del seu efecte descontaminant. Si el que es vol és conservar la bassa, però, cal extreure’n de tant en tant els dens teixit orgànic que van acumulant i que poden provocar-ne amb els anys la dessecació definitiva. Antigament, això se solucionava fàcilment ja que era profusament recol·lectada per a la construcció de cadires, estores, cistells i altres menesters per l’estil, artesania popular que ha decaigut bastant d’uns anys cap aquí.