Introducción
Els arbres dominants aquí són el pi pinyer i l'alzina surera, dues espècies termòfiles, que no suporten les temperatures massa baixes.
El pi no és autòcton de la península Ibèrica, el van introduir els grecs fa uns 2000 anys, però és oportunista i es va anar expandint. La producció de pinyons i la seva capacitat per fixar el terreny ha fomentat el seu cultiu i protecció.
Les sureres són endèmiques de la conca mediterrània occidental i sempre s'ha utilitzat per el seu suro (sobretot a partir del S. XVIII), els fruits pel bestiar i la seva fusta densa i resistent a l'aigua.
A la província de Girona hi ha 4/5 parts de totes les suredes de Catalunya.
Sin imagenes para mostrar.