Introducción
Ens enfilem a la duna interior, coberta per una pineda amb sotabosc arbustiu propi del mediterrani litoral. Aquesta vegetació està arrelada sobre la sorra procedent de la costa que la tramuntana desplaçava i feia pujar pels contraforts més septentrionals de les serres de Begur. Aquest procés es va aturar quant a principis del segle XX es van realitzar actuacions forestals per evitar que l'avanç de la duna sepultés masos i terres de cultiu.
La pineda es va plantar com a últim pas de la fixació de la duna. Prèviament, es van plantar espècies herbàcies com el Borró (Ammophila arenaria), gramínia rizomàtica pionera en les zones dunars. Després es van implantar les espècies arbustives com Romaní (Salvia rosmarinus), les estepes (Cistus sp.), el llentiscle (Pistacia lentiscus) i l'aladern (Rhamnus alaternus).