Introducción
Fixeu-vos que la majoria dels castanyers que veurem pel camí tenen múltiples peus, són característics de les perxades. Les perxades són plantacions de castanyers que es distingeixen per un tipus particular d’explotació.
El castanyer és un arbre de creixement ràpid i fusta noble. Les parcel·les es tallaven arreu cada 15 anys per obtenir-ne perxes per fer botes. Els "roders", un ofici molt arrelat a la zona, eren els encarregats de fabricar les botes.
Les soques, un cop tallades, rebrotaven en múltiples tanys que al cap de 4 o 5 anys s’havien d’aclarir i seleccionar. Les vares obtingudes en aquest primer aprofitament, de poc diàmetre, s’utilitzaven per fer tanques, bastons, mànecs, aspres pels horts, etc.
Avui en dia molts castanyers estan malalts de xancre, un fong que asseca l’arbre i que és visible per les ferides de l’escorça. Darrerament també pateixen la plaga d’un insecte: la vespa del castanyer, que impedeix el bon desenvolupament de les fulles de l’arbre.
Del castanyer també s’ha aprofitat el fruit, la castanya, que a més és un important recurs tròfic per a la fauna forestal.