Introducción
Agafem el corriol que puja a la dreta. A partir d’aquí, entrarem en un hàbitat més obac, molt humit i, per tant, més fresc.
Entrem al bosc de les Tres Creus, una roureda de roure pènol (Quercus robur), típic de clima humit, amb sòls rics i profunds, molt característic d’ambients atlàntics, la fusta del qual és molt apreciada en la construcció, ja que és dura i resistent. Aquests boscos van ser tallats per aconseguir espais de pastura i, un cop abandonades les pastures, es van reforestar amb pinedes de pi roig, més productives forestalment. El nom de pènol li ve de la longitud del peduncle (6-8 cm) del que pengen els fruits.
Del bosc de les Tres Creus també destaquem els til·lers o tells, dels quals aquí trobarem el til·ler de fulla petita (Tilia cordata) també anomenat tella. La seva presència està limitada als indrets ombrívols i humits de la part baixa i mitjana dels Pirineus i de les terres plujoses del nord-est del país. Pot arribar als 40m d’alçada i fins als 900 anys de longevitat. D’ell s’obté la til·la, coneguda infusió relaxant que s’extreu de les flors i bràctees seques de l’arbre.