Introducción
Aquí on som ara, per sobre i per sota nostre és on hi havia els horts dels veïns de La Figuera. En un terreny sec com aquest, l'aigua era un recurs preuat i calia anar a buscar-lo si no sortia per ell mateix.
Això és el que veiem aquí. Darrere les portelles hi ha un túnel, excavat al terreny que aprofundeix fins a trobar el freàtic superficial, que en haver-li obert una nova via de sortida (la canal del túnel), vessa aigua i n'arriba al broc. És una font de mina.
A d'altres llocs, abans de sortir pel broc, s'acumula en un dipòsit on sedimenten els fins (llims, argiles) al fons. Quan el cabal és baix, l'aigua que surt gairebé no porta fins.
On el terreny era més flux, la mina s'havia de reforçar per evitar esfondraments (foto).
Anys de sequera o la creació de pous, fa que el nivell del freàtic baixi i aquestes fonts de mina siguin les primeres a assecar-se.
L'aigua s'acumulava en la bassa que teniu al costat. De la basa es portava l'aigua als horts. Les pedres del marge, amb pendent, ens fan pensar en què també es fes servir com a safareig.
Aquestes basses, en llocs de secà, són punts d'aigua que milloren la biodiversitat de tota mena de fauna i flora associada. Només caldria amagar-nos en un lloc proper i amb uns prismàtics anar veient tota la diversitat d'ocells que hi vénen a beure.
Si us hi acosteu espantareu alguna granota. Al vespre, ens sorprendria veure els mamífers que hi passen: genetes, mustèlids i fins i tot algun gat fer.
Bé, ara gaudiu del bonic camí de pujada envoltat de lledoners.