Introducción
Som davant un bosquet de pins que, com podeu veure per la seva distribució endreçada i per la mida homogènia dels arbres, deduïm que són plantacions.
De fet, fins a gairebé a Bellmunt d'Urgell, per tota la carena, veiem que el vessant nord d'aquests costers la serra dels Camps i de Morinyol, està replantat de pins. En aquestes serres les plantacions són esglaonades i amb elevada densitat que cal gestionar.
Aquests costers i erms no conreables, un cop es va fer desaparèixer l'alzinar original, van ser reforestats cap als anys 60 per l'Estat, principalment amb pi blanc.
En veureu que alguns són més petits que d'altres i això es deu al fet que el sol és molt pobre en nutrients, prim i eixut, afegint l'elevada densitat d'arbres en alguns costers. No vol dir que siguin joves, són petits perquè no poden créixer més. Aquí dalt la carena, el vent també fa que agafin formes contortes i recaragolades.
Quan són grans i estan aclarits, al sotabosc hi apareix una brolla calcícola de romaní.