Introducción
Anem girant a l'obac del tossal dels Moros i les noves condicions de major humitat i menys insolació, són òptimes per al desenvolupament del bosc dominant de la muntanya mitjana: la roureda, en aquest cas de roure martinenc (Quercus pubescens).
Aquests boscos han patit una forta pressió. Han estat tallats i obligats a rebrotar de soca per fer-ne llenya (escalfar, cuinar, forns, etc) i també carbó. El seu tronc, normalment tortuós, no el feia massa bo per fustes de construcció. Molts d'aquests boscos es van talar per aconseguir zones de pastures o bé per replantar amb boscos de pi roig i pinassa, aquests amb fustes de millor qualitat per la construcció.
Les fulles, un cop seques a finals de tardor, romanen a l'arbre fins ben entrat l'hivern. El sotabosc segueix dominat pel boix. Aquest arbust de fulla petita i persistent, és tòxic i provoca forts dolors abdominals. La infusió de fulles, fruits i escorça servia per tenyir de color vermell, com la henna però no tan efectiu. La fusta, de molt bona qualitat, es feia servir per fer estris de cuina: culleres, petits bols, etc.
A les vores del camí apareixen altres arbusts com el sanguinyol amb boniques fulles de color vi a la tardor. Arran de terra segur que trobeu maduixetes.