Introducción
Ens acostem al poble de Capdella i ens adonem que el camí ha canviat i que als costats van apareixent petits camps.
El camí és més consistent i definit, amb murs de pedra als costats que eviten el pas del bestiar dins els camps. A les parts en pendent, el terra està empedrat per evitar relliscar i que es faci malbé. Un valor estètic afegit és quan el camí aprofita la roca natural per aquestes funcions.
L'arranjament del camí doncs ens fa pensar en un trànsit de la gent de poble en aquesta zona, propera a l'aigua on probablement si feia l'horta. Per això trobem aquests petits clars, avui convertits en prats que aviat seran colonitzats per gavarreres i altres arbusts. Les diferents feixes també s'aguantaven per murs de pedra seca.
En aquests murs hi podem trobar tot un seguit de boniques i petites falgueres: polipodis o herba pigotera; la falzia roja de fronda lineal i petites fulletes als costats; la falguera de cingle; l'escassa dauradella, amb el revers de les fulles ple de pèls daurats, i prop els avellaners la falguera d'avellaner, de frondes més típiques i grans.
Els avellaners es potencien vora aquests murs per tal de reforçar l'efecte pantalla.