Introducción
Atureu-vos una estona en aquest petit replà. Veieu uns altres roures de fulla gran, oi?
Doncs mireu sota seu i veureu un arbust típic de les pinedes de pi negre d'alta muntanya. És un rododendre, el neret (Rhododendron ferrugineum) (foto). De fulla persistent, viu al sotabosc dels pins però també a les obagues de cotes superiors fent grans taques, més baixes i compactes, resistent a les nevades. Floreix a partir de juny amb flors fúcsies molt abundants.
A més a més dels roures, trobem dos arbres que no formen boscos i que acompanyen aquestes rouredes, són les moixeres. Una de fulla composta, la moixera de guilla (Sorbus aucuparia) i l'altra de fulla sencera: la moixera (Sorbus aria). Les dues fan uns poms de fruits vermells, més grossos a la moixera que a la moixera de guilla, però més vistosos i abundants en aquesta última. Són molt importants en l'alimentació hivernal dels ocells i mamífers. Dels dos se'n fan melmelades però donen massa feina i poc rendiment.
Seguim caminant i només 10 m més endavant trobem dues plantes baixetes i entapissants molt interessants: la boixerola i les nabineres. Les nabineres són aquestes plantetes semi-llenyoses de fulles el·líptiques, tendres i caduques que fan uns fruits de color blau fosc de la mida d'un pèsol, els nabius. Són dolços i es mengen sols, amb llet, se'n fan melmelades i licors. Les fulles en infusió baixen nivell de sucre en sang. Es fa a l'estatge muntà i altimontà, en boscos aclarits o matollars en sols silícics. La boixerola, de fulla persistent i més llenyosa que el nabiu però igual de baixa, es fa al mateix estatge i acompanya al neret fins al bosc de pi negre. Prefereix sols pedregosos i una mica obacs. Té importància en medicina popular per les propietats antisèptiques sobre les vies urinàries, emprant infusions de fulles seques. Sabíeu que ambdues plantes són l'aliment predilecte dels ossos abans de la hivernació.