Introducción
Anirem trobant bonics racons empedrats o acompanyats de murs de pedra a banda i banda. És un camí antic que ens convida a imaginar altres temps, on la vida era feixuga i la ramaderia una important font de recursos. Era de ferradura, per animals ferrats que es carregaven amb mercaderies o queviures, no apte per carros ja que la pendent i l’estretor no ho permetia.
Per aquest camí es comunicava la Vall Fosca amb la Vall de Manyanet a la Ribagorça, creuant pel pas del Coll d’Oli a 1500 m. Hi pujaven els ramats a les pastures d’estiu. Els murs evitaven que entressin als prats dalladors de vora el camí.
Els avellaners (foto) per la seva densa ramificació de coll, servien de tanca natural. Les fulles són aspres al tacte. Floreix a l’hivern. Les avellanes maduren de l’estiu fins a la tardor i s’agafen quan les fulletes que l’envolten són de color marró. Les fulles es fan servir en infusió com a depuratives i vasoconstrictores, també afavoreix la circulació i en netejar les ferides actua de cicatritzant. Els brots rectes són bons per fer bastons.
Damunt la roca veureu un bonic conjunt de lliris i a sota, una gran abundor d’orquídies de flors color rosa-porpra: l’Orchis maculata. Es coneix amb nombrosos noms populars: botonets de gos, botons de ca, caputxí morat, ditera tacada, pentecosta o salep. D’aquí la importància de conèixer els noms en llatí quan volem assegurar la identificació de les espècies. Floreix d’abril a mitjans d’agost en boscos humits i molleres de muntanya mitja-alta.