Introducción
Els prats de dall són característics de les zones humides de muntanya, creixen en sols fèrtils, temporalment inundats on troben les condicions idònies per establir-s'hi. Aquests factors naturals dificulten molt el creixement d'altres cultius com el blat, sègol o patates els quals els trobem en zones més properes als nuclis urbans, a menor alçada.
Dels camps de dall s'extreia el farratge natural que s'utilitzava per alimentar el bestiar com vaques, mules i ovelles, sobretot a l'hivern. Actualment, aquests prats de muntanya ja no es dallen però sí que s'hi pot observar bestiar pasturant.
L'activitat generada al voltant de les masies contribuïa a modificar i diversificar el paisatge, afavorint un increment de la biodiversitat. L'abandó de pràctiques com el dall, afavoreix la transformació paulatina de la flora dels prats, augmentant les plantes de flor. A la primavera, aquests camps s'omplen de flors de colors i insectes, i incrementant la bellesa del paisatge. Més endavant, els arbusts es començaran a establir en aquests prats amb menys pressió ramadera.