Introducción
Son al bell mig de les planes de l'Espai de la Serra de Bellmunt-Almenara. Si s'ha declarat com a Espai d'Interès Natural, Xarxa 2000 i Zona d'Especial Protecció de les Aus, és precisament pel paisatge de secà, els hàbitats que s'hi troben i les singulars aus que hi viuen.
Són ocells de coloracions terroses críptiques pel fet de viure per terra on mengen, es refugien i nien; volen poc, només per desplaçaments dins el sector o com a fugida. Els detectarem pel seu cant o per sortir a alguna clariana dels camps, erms i brolles on viuen.
Els 4 més significatius i en perill són el sisó (foto 1, mascle), el gaig blau (foto 4), el xoriguer petit i l'esparver cendrós.
El sisó o ànec de secà, heu de mirar de trobar-lo a les zones més planes i ermes sense massa vegetació arbustiva. El moment més rellevant és la dansa nupcial en època de cel.
El gaig blau és una excepció, ja que fa el niu en forats d'arbres vells al llindar dels boscos i camps; li agraden els espais oberts de secà i té una coloració molt vistosa. El podeu trobar perxat en algun ametller. Com l'esparver cendrós, és estival.
L'esparver cendrós és un rapinyaire estretament lligat als conreus de secà, pel fet que fa el niu a terra, en mig dels camps d'ordi. Com podeu imaginar, amb el sistema de sega d'avui en dia, és incompatible i per això s'ha arribat a un acord amb els propietaris per marcar i protegit els nius en un radi d'acció d'uns metres.
El xoriguer petit és un petit rapinyaire, com un xoriguer comú però amb colors més llisos i les dues plomes centrals de la cua que sobresurten. Aquest tret ens ajuda a identificar-lo en vol. Sovint aturant fent l'aleta sobre un erm caçant insectes o sargantanes. Com el gaig blau, són ocells que fan el niu en cavitats i per això, per facilitar aquests llocs de cria, s'han instal·lat un seguit de pals amb unes caixes niu enganxades.
També podem veure el mussol comú (foto 2), petit i rabassut, de plomatge terrós, dalt una fita o promontori del terreny guaitant al seu voltant si troba rosegadors, insectes o cucs per menjar.
Per últim, podem mirar d'identificar alguns ocells del grup dels més petits que corren per terra com les calàndries, les cogullades o terreroles. El més gran i bonic, pels seus ulls grocs, és el torlit (foto 3) que el trobarem caminant per terra, als erms i brolles, cercant insectes o fins i tot alguna sargantana. Sembla un ocell d'aiguamoll per tenir les cames llargues en comparació amb els altres més petits que hem dit.
A més de tots aquests hi ha d'altres ocells que viuen en aquests ambients; i que amb paciència i sort anireu descobrint, però no oblideu els prismàtics i una guia de natura.
