Introducción
Bé, ja podeu notar la diferencia de paisatge vegetal.
Som a la solana de la coscollera. El coscoll és un arbust semblant a l'alzina però en petit: fulles persistents dures, petites i punxants. No confondre amb el boix, també molt abundant però que no punxa.
Aquí domina la carrasca, que és una alzina petita, de muntanya. La inversió tèrmica i l'orientació a sud afavoreix el seu establiment.
L'aspror i duresa del terreny no permet que els arbres es facin grans, però l'acció de l'home hi ha influït notablement. De sempre han estat tallades i obligades a rebrotar de soca per tenir troncs petits que poder carbonejar (foto). La llenya i sobretot el carbó han estat els recursos principals obtinguts d'aquest bosc. De la roureda també però no tant.
A la vostra esquena, a l'horitzó veieu la punta de la Pala del Teller a la Serra de Sant Gervàs. A sota veiem el poble de Pinyana.