Introducción
Seguim per la llera del torrent, ara erma, plena de vegetació i vida salvatge.
Us he fixat amb aquesta bonica alzina?
Antigament, abans que els boscos fossin tallats per plantar-hi vinya i garrofers en les feixes que avui trobem abandonades, l'alzinar litoral era el que dominava el paisatge.
A les parts de muntanya, degut a la natura càrstica del terreny (pedregós i sec) les alzines eren petites i estaven aclarides. Quan ens acostàvem als fons de la vall (on som ara) on la terra és més fina i hi ha major humitat, les alzines es podien desenvolupar tan bé com veieu aquí.
Us heu fixat que hi ha una enfiladissa que penja d'algunes branques? És l'arítjol o zarzaparilla en castellà (foto).
Molt probablement les alzines de la muntanya, van coexistir amb els conreus i aleshores s'aprofitaven llenya i carbó.