Introducción
A la nostra dreta, al marge del torrent, queda amagada sota les canyes la bassa i prop el pou, construït el 1922 i que amb l'ajuda d'un motor elèctric treia l'aigua que es portava pels recs cap a les finques properes. Els pollancres, oms i la bardissa, sumat al cant del rossinyol bord o les granotes, ens revelen la presència d'aigua.
A l'esquerra hi ha un edifici rectangular, força enrunat, anomenat popularment "la Capella", encara que no hi ha constància ni restes que evidenciïn un ús religiós i podria tractar-se de dependències pels masovers o pel bestiar.
Davant tenim el mas de la Ferrerota. Aquesta important i antiga masia representa l'evolució en el temps de la vil·la romana. Es pot establir un paral·lelisme entre el Mas de la Ferrerota i la vil·la de Centcelles: ambdues són explotacions agràries, separades per quinze segles, amb diferents arquitectures però amb uns elements i unes funcions comunes.
El mas dóna nom a una de les partides més extenses del terme, que es prolonga fins a la riba del Francolí. S'explica que antigament era coberta de canyars i aiguamolls. És una zona rica en aigua i on hi trobem extenses plantacions d'avellaners.
L'estructura de la masia és repartida entre diverses construccions, datades al voltant del segle XVIII amb uns afegits posteriors. Al costat de llevant trobem l'edifici del mas, amb la tau, símbol de propietat de l'Arquebisbat de Tarragona, a l'arc de la porta d'entrada. La planta baixa segueix la distribució tradicional, amb el rebedor, la cuina i l'escala per pujar al primer pis, on se situen les cambres i, a sobre, hi trobem les golfes.
Font: La Ruta de l'Aigua. Rutes de Constantí, nº1. Ajt de Constantí.