Introducción
El nom aljub és d’origen àrab (pou). Es tracta d’un dipòsit destinat a l’acumulació d’aigua potable procedent de la pluja i recollida aprofitant bàsicament una llisera de pedra, i conduïda per petits canals (rases) excavats a aquesta.
Els aljubs estan constituïts per una bassa soterrada de base quadrada o rectangular, coberta i coronada per una mena de cabina, tancada amb una petita porta metàl•lica o de fusta, en la qual una persona pot acostar-se per recollir l'aigua de l'interior amb una galleda. La bassa interior està excavada en el terreny o bé aprofita una concavitat natural de la roca o un buidatge fet expressament per aquesta finalitat.
L’aigua de l’aljub és aigua potable i es feia servir tant per cuinar com per veure. Com que és aigua de pluja (absència de calç) feia que fos més fàcil coure els llegums.