Introducción
Just en aquest indret sembla que la vegetació arbòria s’anima una mica formant una taca de bosc que davalla breument ja vessant avall. Es tracta sobretot d’un bosquet de pinassa, que tolera, a diferència del pinastre, els sòls calcaris, i, a diferència del pi roig, suporta molt millor la sequera i l’aridesa. La seva àrea de distribució és bastant fragmentada i en aquesta zona de les muntanyes litorals, entre Prades i els Ports, se’n troben bosquets però tampoc és molt abundant. Fixeu-vos amb les restes seques que trobareu per terra: les fulles són molt més llargues i gruixudes que les d’altres pins. Les pinyes, quan són verdes, són més aviat còniques i presenten una bona envergadura quan són madures i cauen a terra. Presenta un tronc força recte i una copa més cònica i molt alta, deixant el tronc inferior molt descobert a mesura que va creixent.