Introducción
Laurus nobilis
Al voltant de la font trobem gran quantitat d’exemplars de llorer, d’aquí el nom de la font. El llorer sol créixer als barrancs ombrívols i humits i a les vores dels rierols, com és el cas.
Símbol de la victòria per als romans. Aquests creien que el llorer no podia ser tocat pels rajos i es diu que Tiberi Cèsar tenia sempre a mà una corona de llorer que utilitzava en sentir un petit tro.
És molt conegut el seu ús a la cuina, però és emprat també en medicina com a tònic estomacal, per facilitar la digestió i per provocar la regla, macerant els seus fruits i els del ginebró en vi. La seva essència s'ha recomanat per combatre el reumatisme, i dels seus fruits s'obté un llard fet servir en veterinària per combatre els paràsits.
