Introducción
Cornus sanguinea
En aquest tram del recorregut crida la nostra atenció un arbre petit o arbust de branques vermelloses que viu en boscos i bardisses humides, com és el cas. A l’hivern les fulles, abans de caure, també agafen un to vermellós molt maco.
Els fruits del sanguinyol són consumits per molts ocells i alguns mamífers, i antigament s’utilitzaven per extreure un oli excel·lent per l’enllumenat, i fins i tot es feia servir per cuinar.
Les branques joves i primes es feien servir per fer cistells. La fusta és de molt bona qualitat, de color blanc rosat. Per la seva duresa i resistència s’utilitzava per fer mànecs d’eines i per ser tornejada.
Com a curiositat cal dir que alguns caçadors prehistòrics feien les seves fletxes amb fusta de sanguinyol.