Introducción
Originalment els boscos eren alzinars amb roure. Per millorar la seva productivitat en la producció de fusta, es van reforestar amb pins, principalment la pinassa i el pi roig o rojalet.
El bosc mixte fa referència a aquesta combinació d'alzinar-roureda amb les pinedes.
La pinassa, de tronc recte i escorça de color gris clar, és l'espècie dominant a la Catalunya central. Aquest tipus de pi, que té preferència pels terrenys calcaris, viu normalment entre els 400 i 1.500 m d'altura i és molt resistent a la sequera i als grans freds hivernals.
La seva fusta és força dura, resistent a la putrefacció i relativament fàcil de treballar. Per aquesta raó, s'utilitzava força en la construcció, com a element estructural. A tall d'exemple, aquesta fusta era un dels materials en la fabricació de vaixells.
El pi roig o rojalet el diferenciareu per les parts joves del tronc de color vermellós. És un pi que viu a cotes més altes i alhora sensible a la calor, la sequera i molt a les erugues de la processionària.