Introduction
Els materials tous (vegeu els marges del camí) són fàcilment arrossegats, formant petits torrents secundaris que baixen al principal, en aquest cas el de Can Peret, provocant forts i pronunciats xaragalls. Fixeu-vos que a la llera del torrent de Can Peret hi ha gairebé 2 mts de fondària.
És en aquests ambients de difícil accés, tancats i ombrívols on no es pot conrear que hi trobem encara restes dels boscos originals però també molt alterats (han sofert tala per obtenir-ne fusta, llenya pel foc o per fer carbó) d'alzinars esquitxats d’algun roure. Les heures s'escampen pel terra juntament amb alguna esparreguera i algun galzeran; l’arítjol enfilat pels arbres sembla lligar-ho tot; llentiscles i aladerns entre molts rebrots de noves alzines que esperen recolonitzar el seu territori.
Segons anem sortint del barranc, els pins ara en terreny antigament conreats, ens fan saber que ho volen envair tot. L’ambient més sec afavoreix també altres arbusts com el càdec anomenat aquí ginebre i els romanins.
Són aquests torrents espais de refugi i cria de fauna de tot tipus: genetes, toixons i senglars en són els més representatius.