Surera

Passem entre masies amagades. Ara som a l’alçada de Cal Cisó. Aquí la vegetació ha variat. La pineda secundària (no original) deixa lloc a una clapa de bosc aclarit d’alzines sureres, alguna d’elles gran exemplars (com la de la dreta de la carretera) i un sotabosc mediterrani de fulla persistent divers en espècies. Brucs, arboços, llentiscles i aladerns de fulla estreta, s’han anat succeint en les diferents formes que presentava el bosc (més o menys degradat, aprofitat o intervingut).