Introduction
Una de les zones amb més diversitat d’estanyols és la zona dels aiguamolls de la Puda, on trobem fins a quatre estanyols. El més destacat és l’estanyol de la Cendra, anomenat d’aquesta manera perquè una gran part de l’any presenta una coloració grisa.
La proximitat de la zona volcànica de la Garrotxa va fer creure durant molt de temps que els estanyols tenien un origen volcànic i no càrstic com ara sabem, i es va estendre la idea que el color gris provenia de cendres. Una altra llegenda que ha pres molta volada, és la capacitat de l’estanyol per preveure grans catàstrofes. Hi ha la creença que abans d’una gran erupció volcànica o d’un gran terratrèmol, l’estanyol de la cendra s’activa i emet cendres que cobreixen tot l’entorn de l’estanyol.
A l’estanyol de la cendra hi ha un petit mirador per evitar malmetre la vegetació del voltant l’estanyol. Hi ha un cinyell de vegetació molt ben conservat amb canyissar i balca, i una banda d’arbres de ribera format per petits gatells, freixes i pollancres.