Introduction
El Casal dels Margarit o Castell de Sant Gregori, construït el segle XII segons el model de les cases urbanes nobles però amb una dimensió i complexitat molt més grans, és una de les fortaleses més extenses del municipi. Recull elements del gòtic civil català amb modificacions populars els segles XIV, XVI i XVII, molt compenetrades amb l’obra inicial fins a formar una única unitat arquitectònica. De planta quadrada, aquest tipus d’edificació es caracteritza per la torre angular, el mur de defensa i les dependències al voltant del pati interior, construccions típiques de les residències senyorials del segle XII.
Des del 7 de juliol del 1337 la fortificació pertany als Margarit, una família molt influent de la zona que té els seus orígens en Bernat I Margarit i el seu fill, Bernat II Margarit. Els dos fills de Bernat II Margarit formen dues línies familiars vinculades amb castells gironins: una és la branca relacionada amb un castell prop de la Bisbal d’Empordà, amb personatges com Francesc Margarit –un famós bandoler– i Pere Margarit –que va servir a les ordres de Cristòfol Colom–. L’altra línia familiar és la de Joan I Margarit i de Peguera, hereu del patrimoni corresponent al Castell de Sant Gregori.
L’actual edificació del Castell de Sant Gregori –una estructura al voltant del pati central, finestres en arc, voltes i sostres de diferents èpoques– és el resultat de successius processos de rehabilitació, respectant sempre la fisonomia i estructura originals, que enriqueixen el seu llegat històric.