Monestir de St.

Va ser fundat al segle IX per Guifré el Pelós i la primera abadessa en fou Emma, una de les seves filles. La comunitat femenina fou expulsada al segle XI per raons poc clares, suposadament per dur una vida poc digna d'una comunitat religiosa. Després d'un segle de crisi s'hi acabà afermant una comunitat de preveres agustinians amb el suport del comte Berenguer III. L'actual construcció data del segle XII i la disposició dels absis respon a una influència occitana, amb cinc absis ricament decorats i un ampli conjunt amb deambulatori entorn l'altar.

Guarda en el seu interior un magnífic grup escultòric del segle XIII conegut com a Santíssim Misteri, obra de transició entre el romànic i el gòtic que representa el davallament de la creu.