Introduction
Els orígens del molí de Gualta són medievals, i almenys fins al segle XIV estava ubicat al costat d’un veí edifici fortificat que potser era el castell de Gualta. A finals de l’edat mitjana foren units els dos edificis per un cos sobre el rec, mentre que al segle XVII el comte de Peralada hi féu importants reformes, que transformaren bona part de la fortificació en dependències del molí. Al segle XVIII s’amplià amb un segon carcabà, i als anys 1914 i 1915 s’hi instal·là una central hidroelèctrica que arribà a donar servei a 29 pobles de la comarca. A banda, hi havia un trull d’oli i el sobrant de força de la central s’aprofitava per fabricar gel. L’activitat hi cessà vers el 1965 i actualment és un habitatge particular.
L’edifici del molí s’articula en forma de L entorn de la bassa, i en el punt d’unió de les dues ales s’hi preserven restes de l’antiga fortificació, especialment un portal adovellat i un matacà. Les construccions del molí dels segles XVII i XVIII, ben reconeixibles per les seves obertures amb llindes i brancals de pedra treballada, es troben, sobretot al costat esquerre de l’edifici, mentre que al costat exterior, on hi ha els canals de desguàs, hi veiem ampliacions més modernes. A l’interior s’hi preserven la turbina de la central, de pales amb rodets verticals dobles i tub d’expulsió central i absorció, i l’alternador.
El pont Vell, per la seva banda, es troba situat just en el punt on comença el canal de derivació del Daró cap al Ter. Declarat Monument Nacional el 1987, es tracta d’un pont de pedra de cinc ulls bastit al segle XVII i que es troba en molt bon estat de conservació.