Description
Descobert l’any 1929 per Joaquim Folch i Torres, ha estat objecte de recerca per part d’arqueòlegs, associacions i institucions. L’any 1972 els terrenys es van urbanitzar, causant la destrucció de gran part del jaciment. L’any 1998, l’Ajuntament de Premià de Dalt va adquirir la titularitat dels terrenys i l’octubre de 2006 els va declarar Bé Cultural d’Interès Local. Tota l’àrea és un poblat ibèric fortificat que, tot i que va funcionar des de la segona meitat del segle VI aC fins la meitat del segle I aC., el període millor conegut correspon als segles IV i III aC. Conservat des de fa més de 2500 anys, esdevé un testimoni únic i irrepetible de la cultura ibèrica. Parcialment excavat, només es coneixen en profunditat els sectors superiors d’un carrer, dues cases i la torre. Per a la ubicació del poblat de la Cadira del Bisbe es va triar un lloc estratègic, amb una clara intenció de control del territori: la vall de Premià i el pas de la ruta que uneix la plana amb la Serra de Sant Mateu, via de pas cap al Vallès. La seva construcció constitueix el nucli urbà entès com a centre polític i econòmic del territori circumdant, de clara vocació agrícola. De dimensions mitjanes, respon a un model urbanístic terrassat, emmurallat i amb una torre defensiva. Concentra una societat basada en el clan, amb una tendència a la jerarquització social, protagonitzada per famílies aristocràtiques que controlen i gestionen l’excedent agrícola, paral•lelament a una població camperola i col•lectius especialitzats de soldats, ferrers, terrissaires, comerciants, etc. Aquest excedent va afavorir el desenvolupament d’un intens comerç canalitzat, probablement, a través de la veïna ciutat ibèrica de Burriac.