Introduction
Som enmig el bonic passeig Maristany. Rellevant tant per la seva arbreda, formada per faigs, castanyers d'índies, til·lers i plàtans d'ombra, com per les cases familiars.
Va ser concebut per Francesc Carles Maristany i Garriga l'any 1923, juntament amb l'arquitecte Bernardí Martorell. Va ser el resultat de la urbanització d'una part dels terrenys de can Aulí, una masia que Maristany havia comprat per construir una residència familiar. El passeig va esdevenir el bressol d'una zona de noves construccions amb cases projectades per arquitectes com Duran i Reynals, Coderch, Mitjans, Sagnier, etc. Moltes de les cases estan catalogades a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic.
Amb l'arribada de la restauració borbònica cap al 1874, i la pacificació social del territori, Camprodon experimentà una notable prosperitat i estabilitat. Entre la puixant burgesia catalana, Camprodon es convertí en una destinació de vacances de muntanya. La "Suïssa dels barcelonins", en paraules de Bosch de la Trinxeria, experimentà un fort creixement urbanístic, amb l'aparició d'immobles d'arquitectura singular. L'alcalde de Barcelona Bartomeu Robert i Yarzábal fou un dels primers membres de la colònia d'estiuejants burgesos a Camprodon, quan inicià el costum vers el 1877.