Introduction
Entre Gavà i Castelldefels, estem envoltats de petites serres: a l'esquerra la de Querat amb el turó de Ca n'Espinós, a la dreta el turó de Caçagats i davant el turó del Calamot. Petits turons que són el contrafort del massís del Garraf.
Entre aquests turons, els plans eren molt importants, tant per establir-hi els masos com pels conreus més productius. Si baixeu per la riera de Canyars, trobareu gran quantitat de masos i els últims conreus que aprofitaven aquests terrenys plans: els de planta ornamental.
Tot i això, hem anat trobant testimonis dels antics conreus de fruiters de secà: els garrofers. A l'esquerra de l'esplanada n'hi ha un bon grup i entre els pins també en van quedant .
Avui en dia, la garrofa, torna a estar força ben pagada. Se n'extreu una goma molt preuada en alimentació, cosmètica i processos industrials.
Antigament, era per alimentació del bestiar, però en èpoques de penúries també servia per a les persones. Es molia tot i es feia farina de garrofa. També es feien servir com a substitut del cacau per fer xocolata.
Abandonats aquests conreus a mitjans del s. XX, el bosc de pi blanc i el càrritx s'han escampat per tot arreu acompanyats d'arbustos com la ginesta i les estepes, que deixaran pas, més tard, al llentiscle, el garric o el càdec.
Les clarianes s'omplen de plantes de flor com l'escabiosa (foto), que atrauen tota mena de papallones com aquesta Gitana o Zigena de cinc punts (foto)
Sabíeu que el "quilat" que avui dia encara es fa servir a l'hora de valorar metalls preciosos prové de la paraula grega: garrofa?. Antigament es feien servir les llavors de garrofes per pesar l'or i d'aquí va quedar el terme "quilat".
