La présentation
Entre cingleres, muntanyes i la riera de Rafamans
La Palma de Cervelló es troba enmig de la comarca del Baix Llobregat, entre el costat dret del riu Llobregat i la part més oriental al sud de la Serra de l'Ordal.
El terme es troba envoltat parcialment pel municipi de Cervelló, del qual es va segregar l'any 1998, però també fa frontera amb Corbera de Llobregat, i amb Pallejà.
El poble és el cap del municipi, i té dues urbanitzacions, Ca n'Iglésies i Can Vidal, al sud del terme hi ha el polígon industrial de Can Mascaró.
La riera de Rafamans, o de la Palma, desaigua a la riera de Cervelló i travessa el terme municipal des del nord-oest al sud-est, fent d'eix vertebrador del municipi.
El municipi té una extensió de 5,7 Km², i hi trobem tres paisatges diferents, un de forestal a les zones muntanyoses, el dels entorns de la riera, i el dels espais urbans.
A bona part del municipi trobem vegetació mediterrània de matollar i bosc de pi blanc a les zones de solell, mentre que trobem alzines a les obagues més fresques, i arbres de ribera als voltants de la riera. Els turons i les cingleres conformen els punts més elevats, rondant els 300 m., però l'alçada mitjana del municipi és de 100 m sobre el nivell del mar.
Una carretera local que parteix de l'autovia B-24, comunica el municipi amb la resta de la xarxa viària, aquesta passa pel poble de la Palma i segueix en direcció a Corbera i Gelida.
La població arriba als 2.992 habitants, i els qui treballen al municipi s'ocupen principalment en la indústria i els serveis.
El poble de la Palma de Cervelló es troba al marge esquerre de la riera de Rafamans, o de la Palma, i és de formació moderna, va desenvolupar-se al llarg de la carretera que connecta amb Corbera de Llobregat.
L'església parroquial, documentada des de l'any 1231, va aixecar-se en honor a Santa Maria i Sant Brici, però l'edifici actual és majoritàriament modern. Un altre edifici religiós destacable de la Palma és l'ermita romànica de Sant Joan del Pla o de l'Erm, situada prop del cementiri.
Al poble hi trobem diverses entitats culturals, esportives i cíviques, com la Societat Aliança Palmarenca, dedicada a la cultura popular i el teatre, l'Associació Cultural La Gralla, la Unió Esportiva la Palma, el Centre Excursionista la Palma, la Comunitat de Regants de la Palma, etc.
Les principals celebracions són la festa major, que es fa per la Mare de Déu d'Agost, i el dia del patró del poble, Sant Isidre, que se celebra al mes de maig.
Ne le manquez pas
El Festival La Cultura va a la Font, és un esdeveniment cultural que tracta d'acostar la cultura als entorns naturals de la Palma de Cervelló, on podrem gaudir de música, teatre i poesia de petit format però de la màxima qualitat.
El festival acostuma a fer-se durant el mes de juliol, i els llocs emblemàtics on s'hi representen aquestes arts són la font de Santa Rita, i la font del Marge.
Quand y aller
Durant els darrers anys, a la tardor, se celebra una mostra d'entitats, serveis i comerços junt amb una fira de la cervesa a la Palma de Cervelló. L'esdeveniment té un doble vessant, donar visibilitat a les entitats locals, empreses i comerços locals, així com donar a conèixer també petits productors artesans de cervesa.
Consulteu el portal web de l'ajuntament per saber-ne més.
Que faire
No us perdeu l'oportunitat de conèixer el patrimoni arquitectònic de la Palma de
Cervelló.
L'ermita romànica de Sant Joan és possiblement la joia del municipi, construïda sobre antics vestigis romans, compta amb decoracions de bandes i arcuacions de tipus llombard.
Si sortim a conèixer el terme fora del nucli urbà, trobarem nombroses masies i construccions en pedra seca com barraques de vinya, disseminats per un paisatge que ens recorda la importància que va tenir l'activitat vitivinícola en altres temps.
Le saviez-vous?
Tot i que el terreny és principalment calcari, trobem dos aqüífers alimentats per les pluges i la mateixa riera de Rafamans, i aquests afloren en petites fonts i surgències.
De fet, la Palma de Cervelló té una Comunitat de Regants fundada l'any 1856, i els nombrosos horts i camps de fruiters del terme, són un bon testimoni de la seva activitat gestionant l'aigua.
La roca calcària també ha donat formacions geològiques com la cova del Dos o del Bisbe, on s'hi va descobrir un jaciment arqueològic.
Autour de
Podem seguir coneixent llocs nous de les muntanyes d'Ordal o bé del Garraf, amb els itineraris que trobarem a l'app de Natura Local dels municipis de Vallirana, Olesa de Bonesvalls i Begues.
