Introduction
Des de principis del segle XX, es pensava que la Resclosa dels Manresans s'havia construït aprofitant la resclosa del molí de Mateu Villalonga. Ramon Carreté, però, creu que aquest molí estaria en un altre indret, a la desembocadura de la riera del Mujal al Llobregat (Carreté, 2010: 116).
El 1583, una riuada va destruir la resclosa i els manresans van tallar arbres sense permís per reparar-la. Ferran Oliver, baró de Balsareny, va denunciar Manresa i el judici va resultar favorable per a ell. Es va acordar que Manresa pagaria dotze capons anuals al senyor del castell de Balsareny a canvi del permís per tallar arbres per a la resclosa. Aquest tribut es va mantenir fins al segle XIX, quan es va abolir. Recentment, s’ha recuperat la tradició de donar capons cada cinc anys durant les festes de la Llum, esdevenint una festa de germanor entre Manresa i Balsareny.
La resclosa ha estat reparada diverses vegades. El 2020, després del temporal Glòria, es va fer una reparació amb estudi arqueològic previ, constatant reformes des del segle XVI. La fusta datada amb radiocarboni 14 oscil·lava entre 1695 i 1916. El 1952 i durant la dècada de 1990, es va reforçar amb formigó.