Introduction
Remuntem aquest turonet del puig de Nola (111 m). Travessem el bosc d’alzines que veiem fa una estona de dalt els masos. Era el bosc dominant abans no s'estassés per guanyar superfícies de conreu o es perdés per sobreexplotació: fusta i carbó.
Aquí, a sota les alzines, no hi creixen molts arbusts doncs l’ombra és forta. Hi trobem però un arbust molt abundant, típic de l’alzinar mediterrani: el galarà, galzeran o rusc.
Petit arbust de 50 a 120 cm d'altura de color verd fosc, amb rizomes subterranis d’on surten els peus o part aèria. Com a característica botànica cal dir que presenta dos tipus de tiges, les normals són llises i arrodonides, mentre que les altres són fil·locladis o falses fulles, de forma ovolanceolada de 2 a 3 cm de llargada i acabades amb una punta rígida i punxant.
La utilització més coneguda és com a ornament nadalenc a causa de l'espectacularitat dels fruits (baies) vermells i brillants sobre el verd fosc de la planta.
Les baies són tòxiques, però avui dia té una certa importància comercial perquè a partir dels rizomes es preparen certs medicaments i cosmètics. Aquest interès ha portat a l'extinció de l'espècie a certes zones de Turquia i a situar l'espècie com una de les més amenaçades del país.
A Catalunya és protegit a certes zones, especialment parcs naturals, mentre que la Generalitat Valenciana n'ha regulat la recol·lecció.