Introduction
Ens enfilem cap al turó del Castell. Us heu fixat que no hi ha pins?
La vegetació que ens acompanya és un alzinar litoral, esquitxat de roures i amb un sotabosc dens i alt, format per marfull i aladerns als llocs més ombrívols i per bruc arbori i cirerer d'arboç als més solells.
Destaca la gran abundància de cirerer d'arboç (foto). El nom llatí de l’espècie, unedo, significa “menjar només un”, i ja ens recorda la fama que tenen els seus fruits de provocar borratxera i mal de cap, ja que els seus fruits ben madurs contenen certa quantitat d’alcohol.
Destaquem entre les moltes utilitats d’aquest arbust la gran qualitat del carbó produït de les seves arrels, molt apreciat per la forja.
El cirerer d’arboç, també conegut com a arboç o arbocer, té molta facilitat per rebrotar després dels incendis o tales.
Es tracta d’un arbre molt vinculat a la mitologia i considerat un arbre protector. Els berbers el planten a les portes de les cases per espantar mals i dimonis, i en alguns països islàmics pengen la roba dels malalts amb la intenció de traspassar-li les malalties.