Presentación
Santa Pau, la vila dels barons, entre fagedes i volcans
A Santa Pau, a la Garrotxa, els faigs creixen sobre lava. La Fageda d'en Jordà, dins el terme municipal, ocupa una antiga colada del volcà del Croscat, a uns 550 metres d'altitud, i el terreny hi fa petits turons, que a la comarca anomenen tossols. El bosc té poema propi, de Joan Maragall. La major part del municipi forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i entre els seus volcans hi ha el Croscat, de 160 metres d'alçada, i el de Santa Margarida, amb una ermita romànica al fons del cràter.
A llevant dels volcans, la vila conserva el nucli que hi van aixecar els barons. El castell és anterior a la vila closa: ja n'hi havia un cap al 929-935, i està documentat el 1147. Al seu redós va créixer el recinte emmurallat de la Vila Vella, arran de la carta de població que Ponç, senyor de Santa Pau, va donar el 1300 als veïns de la cellera dels Arcs que s'hi volguessin instal·lar. El cor de la vila és el Firal dels Bous, la plaça Major, un triangle irregular presidit per l'església gòtica de Santa Maria. El 1971, Santa Pau va ser declarada vila d'interès històric i artístic.
Fins al segle XV, la parròquia era a Santa Maria dels Arcs, a un quilòmetre a llevant de la vila, per on passa la ruta a Santa Maria de Finestres. Els terratrèmols del 1427 i el 1428 van malmetre l'església, i sembla que cap al 1430 la parròquia es va traslladar a la nova església del recinte murat.
A taula, el producte de la vila són els fesols de Santa Pau, amb denominació d'origen protegida, que empara les varietats tradicionals tavella brisa, setsetmanera i gra petit. El municipi té 1.578 habitants i 49,01 km², i la vila és a 496 metres d'altitud (Idescat, 2025); la resta de la població viu repartida en veïnats com els Arcs, el Sallent, Sant Martí Vell o Sant Miquel Sacot.
No te lo pierdas
El Firal dels Bous. Josep Pla va dir d'aquesta plaça que era «una arquitectura per a bous i vaques», pel seu caràcter senzill i pagès. Els porxos no s'assemblen entre ells: n'hi ha d'arc apuntat, de mig punt i rebaixat, i alguns historiadors atribueixen la inclinació d'uns quants als terratrèmols del segle XV. A la plaça s'hi aboquen l'església de Santa Maria, amb el campanar coronat de merlets, i el castell dels barons.
Cuando ir
La Fira de Sant Antoni és també la Fira del Fesol: un cap de setmana de gener, pels volts de Sant Antoni Abat, amb benedicció dels animals i fesolada popular a la plaça Major. A l'estiu, el 20 de juliol hi ha l'aplec de Santa Margarida, a l'ermita del cràter, i a mitjan agost la vila fa festa major per la Mare de Déu d'Agost, amb ball pla i tornaboda. El 29 d'agost és l'aplec del santuari dels Arcs.
A la tardor encara hi ha dos aplecs més: Sant Martí Vell, l'11 de novembre, i Santa Llúcia de Trenteres, el 13 de desembre. Per Nadal, el pessebre vivent, que es fa des del 1984, es representa a l'entorn del nucli medieval. Si vas als gorgs a l'estiu, tingues en compte que l'aparcament de la riera de Sant Martí funciona amb reserva durant la temporada de bany.
Qué hacer
- La ruta a Santa Maria de Finestres i els Arcs surt de la vila i fa una volta de 12,2 km i 626 m de desnivell. Puja per la vall dels Arcs fins a la fageda de Finestres i el santuari de Santa Maria de Finestres, a 880 m, i torna per Santa Maria dels Arcs. Segueix la ruta 1 d'Itinerànnia, senyalitzada amb pals indicadors.
- Per veure els volcans, l'itinerari 1 del Parc Natural enllaça la Fageda d'en Jordà, el volcà de Santa Margarida i el del Croscat, en unes 4 h 20–4 h 30 min; es pot començar a l'Àrea de Can Serra o a la de Santa Margarida.
- Si vas amb poc temps, el sender Joan Maragall, d'1,5 km, recorre la fageda, i el camí de les grederes del Croscat (2,9 km) mostra l'interior del con, que les antigues extraccions de greda van deixar al descobert.
- Altres rutes que surten del poble: la ruta dels gorgs (10,6 km) i la de castell a castell (12,3 km). Des de l'Oficina de Turisme surten visites guiades per la vila medieval, i també es pot fer la ruta de les Llindes pel nucli antic o visitar un camp de fesols.
Sabías que
El 1937, en plena Guerra Civil, Santa Pau va canviar el nom pel de Pau de Sert.
Alrededores
Olot i les Preses queden a ponent de Santa Pau; Sant Joan les Fonts i Sant Jaume de Llierca, al nord; Sant Ferriol i Mieres, a llevant, i Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres, al sud. El santuari de Santa Maria de Finestres, on arriba la ruta de Natura Local, ja és dins el terme de Sant Aniol de Finestres. Cap a llevant, la GI-524 porta fins a Banyoles.
Teléfonos de contacto
Enlaces de interes
Web de turisme de Santa Pau: agenda, rutes, on dormir i on menjar.
Reserva obligatòria a l'estiu per a l'aparcament de la riera de Sant Martí.
Web oficial del Parc Natural.
Bus de les Preses i Olot a la Fageda d'en Jordà i Santa Pau: calendari i horaris.
Ruta senyalitzada de Santa Pau a Santa Maria de Finestres.
Web del pessebre vivent: informació i entrades.
Fitxa del conjunt de la Vila Vella.
