Introducció
En aquest punt, a la dreta del camí, trobem la bassa del Pla de l’Estalviada. Tot i ser una construcció artificial de finals del segle XIX, avui s’hi ha establert una vegetació pròpia de les zones humides. La protagonista és la boga —també coneguda com a bova o balca—, una planta de fulles llargues que sovint arriba a cobrir bona part de la superfície de basses i petits estanys poc profunds.
La boga és una de les espècies més característiques dels ambients humits mediterranis. Les seves inconfusibles espigues, de forma allargada i aspecte semblant a un cigar, són fàcils de reconèixer i segur que les heu vist alguna vegada passejant prop d’aigües tranquil·les. Es tracta d’una planta pionera, capaç de colonitzar ràpidament espais on l’aigua no és permanent, i també contribueix a millorar la qualitat de l’aigua gràcies a la seva capacitat de retenir i transformar determinats contaminants.
Ara bé, si es vol conservar una bassa com aquesta, cal gestionar-la periòdicament. Amb el temps, la boga i altres plantes aquàtiques acumulen una gran quantitat de matèria orgànica que, si no es retira de tant en tant, pot acabar omplint la bassa i afavorint-ne la desaparició.
Antigament, aquest problema es resolia de manera natural, ja que la boga era molt aprofitada per elaborar objectes d’ús quotidià com cadires, estores, cistells i altres peces d’artesania. Avui dia aquesta tradició ha anat perdent presència, però encara ens recorda la relació estreta que existia entre les persones i els recursos que oferia el seu entorn.