Introducció
A causa de la inversió tèrmica, el fred i la humitat queden atrapats a les planes, especialment durant l’hivern, quan les boires hi són freqüents i persistents. Per això, a la plana de Vic i en zones properes com l’Alt Congost, la vegetació que hi trobaríem de manera natural és la roureda de roure martinenc, mentre que en altres indrets amb condicions similars predominaria l’alzinar. Aquest fenomen també provoca una certa inversió en la distribució habitual de la vegetació.
Malgrat això, les rouredes actuals, com la que podem veure ara a l’esquerra, solen ser petits bosquets dispersos. Sovint són els darrers testimonis de masses forestals molt més extenses que, amb el temps, han quedat aïllades enmig d’un paisatge fortament condicionat per l’activitat agrícola. Aquestes petites clapes de bosc acostumen a conservar-se en terrenys poc aptes per al conreu o bé perquè proporcionaven un recurs forestal de proximitat, especialment fusta de roure per a usos diversos.
Tot i la seva mida reduïda, aquests bosquets tenen un gran valor ecològic. Actuen com a refugis de biodiversitat per a nombrosos petits mamífers i ocells, i contribueixen a enriquir un mosaic agroforestal on conreus, recs i zones boscoses es combinen de manera harmoniosa. És un entorn molt apreciat per espècies com la fagina, el senglar o el picot.