Introducció
La primera noticia que es té de “Sant Fruitós” és del 942. L’església, preromànica, dedicada a Sant Fruitós, fou substituïda en el segle XII per una altra amb volta de canó i el segle XVII es va ampliar amb un portal de mig punt, el creuer amb un nou presbiteri i l’obertura de les capelles al costat de la nau. També és d’aquesta època el campanar de torre.
Posteriorment a les Constitucions de Pau i Treva a Catalunya, promogudes pel bisbe Oliba, cap el 1030, es forma la Sagrera per acollir cellers i graners que posteriorment es transformaren en habitatges. Aquest fet fou aprofitat pels pagesos locals, per aprofitar i construir les seves cases i sitges de gra, aprofitant la protecció sagrada que aquesta llei els oferia.
Malgrat que originalment la població del terme de Sant Fruitós fou predominantment dispersa, l'any 1038 apareix ja esmentada l'existència d'un grup de cases anomenat sagrera entorn a l'església. A més a més l'any 1031 surt escrit el "camí" que porta a Sant Fruitós. Tot sembla indicar però, que fins a finals del segle XII, aquesta sagrera només foren un grup de cases sense cap ordre al voltant de l'església i sense portals d'accés. Al segle XII comença a aparèixer el nom de "vila" de Sant Fruitós aplicat a la sagrera.
Actualment, a excepció del portal d’entrada, els edificis que la conformen pertanyen a cases d’entre els segles XVI-XVIII.
Font: Catàleg Patrimoni Diputació Barcelona. // Agrair la col·laboració d'en Jordi Julià del Col·lectiu de Recerca Històrica.