Introducció
El pont del Lledoner forma part de l’antiga Carretera de Catalunya, actual N-340, impulsada per Carles III l’any 1761.
Va ser dissenyat per enginyers militars i construït entre 1771 i 1803, amb diverses interrupcions. Amb 120 metres de llarg i 32 d’alçada, permet superar el gran desnivell del barranc del Lledoner. Està format per dos nivells d’arcs, sis al pis inferior i tretze al superior, posteriorment reformat.
Durant la Guerra Civil, el barranc del Lledoner va quedar associat a episodis molt tràgics. El 24 de gener de 1939, l’exèrcit republicà va dinamitar la part superior del pont durant la retirada. La reconstrucció es va reclamar l’any 1940 i el 1943 ja s’hi tornava a circular amb la carretera eixamplada.
En tots aquest ponts que volaven, s'havia de cercar un traçat alternatiu. Per la pista que fa el tomb, creuareu el torrent pel Pont de la Reina, una petita obra d'arquitectura popular que permetia travessar el torrent durant les obres de reconstrucció del pont gran.
Com ja hem dit, els boscos del Lledoner també van ser escenari de l’assassinat de més de trenta persones durant els primers dies de la guerra. Les víctimes procedien de diversos municipis, entre ells Sant Sadurní d’Anoia, Vilafranca del Penedès i Molins de Rei. Entre elles hi havia propietaris, càrrecs municipals, religiosos i altres persones acusades de donar suport a l’alçament militar. Els seus cossos van ser trobats escampats per la muntanya i al voltant de les carreteres i els ponts.
Diversos veïns de Vallirana van participar en la recollida dels cossos, transportant-los fins al cementiri del poble.
Els conductors que circulaven cap a Avinyonet explicaven que trobaven cadàvers a les cunetes i prop dels ponts.