Einleitung
Si en lloc de venir cap aquí, després de la baixada haguéssim seguit recte, hauríem anat a parar a la pedrera de Can Ros, les restes de Can Ros i finalment a la masia de Can Girona i el camí per on hem passat en començar l'itinerari.
La font fou inaugurada aproximadament a finals dels anys 70, el dia de la Mare de Déu de la Mercè. Se la va batejar amb el nom de la patrona de Barcelona donat que els terrenys on s'ubica la font pertanyen a l'ajuntament d'aquesta ciutat des de l'any 1920. S'abasteix d'aigua gràcies a la séquia que neix a partir d'una mina que està ubicada uns metres més amunt de la font, just a l'encreuament de camins i torrents. Mitjançant un sistema de tubs, canalitzacions i pous de registre, aquesta mina (d'uns 100 metres de llargada) subministrava aigua a tota la finca de can Girona i a les masies que en ella hi havia.
Fixeu-vos al marge del camí que marxa, i veureu molta pedra. Som a sota la pedrera de la Mercè, d'on es treia granet per fer llambordes per la construcció i arranjament dels carrers de Barcelona. Va estar activa pocs anys al començament del s.XX.
Els plàtans són arbres típics de les fonts, com ho són de manera natural les grans falgueres aquilines del costat del torrent de can Gurri, on també hi ha algun vern.