Einleitung
Aquesta riera neix als contraforts S de la serra de Castelladral, prop de Castellnou de Bages, i travessa els termes de Santpedor i de Sant Fruitós de Bages. És afluent per la dreta del Llobregat, aigües avall de Sant Benet de Bages.
El seu cabal presenta certa estacionalitat i, a l'època seca de l'estiu els grans tolls conserven l'aigua que ràpidament perd la seva qualitat. Es posa verda a causa de la gran quantitat de nutrients que es concentren.
Tot i ser un curs d'aigua, no presenta un veritable bosc de ribera associat. Trobem algun àlber, pollancres plantats de fulla gran (tipus canadiensis), oms o salzes arbustius. Als llocs més feréstecs, la vegetació més abundosa és la pròpia dels alzinars i rouredes potencials presents als sols frescos i gruixuts de les terrasses fluvials. Allà on les aigües entollen el terra, ràpidament apareix el canyissar dominat pel canyís o canya xiula. Aquí, al sotabosc hi trobem l'esbarzer i la vidalba (foto) que s'enfila per tot arreu. Figueres i lledoners complementen el bosc existent .
Hi ha un ocell que ens visita a l'estiu i li encanten les figues: és l'oriol (foto). A l'estiu fa en niu en forma de cistelleta a les forques de les parts altes dels pollancres. Després de l'estiu marxa a passar l'hivern al nord d'Àfrica.
El podeu veure menjant cireres o figues a primeres o última hora del dia. És molt esquerp i difícil de trobar. El millor és parar l'orella i provar de sentir-lo (àudio), i un cop localitzat cal esbrinar pacientment amb els prismàtics fins a veure'l entre el fullatge. És molt i molt bonic. La femella és més verdosa i es pot confondre amb un picot verd, però el mascle (foto). és de color ben groc.
