Einleitung
DRETA avall.
Sabieu que:
- Els cistellaires elaboraven una gran varietat de recipients de vímet, canya, avellaner, salze o castanyer, imprescindibles en les feines del camp, la vinya i la vida quotidiana. Era un ofici que combinava destresa manual, coneixement dels materials i molta paciència.
- Cada planta tenia el seu moment. El vímet o els salzes es tallaven durant l'hivern, quan la saba era aturada. Així les vares eren més flexibles, resistents i fàcils de conservar.
- Cada cistell tenia una funció concreta. N'hi havia per collir raïm, portar olives, anar al mercat, guardar el pa, pescar o transportar animals de corral. La forma i la mida responien sempre a un ús determinat.
L'enfiladissa que penja de les alzines és l'arítjol (Smilax aspera)
Es distingeix per les seves fulles perennes, brillants i amb forma de cor, amb cinc nervis principals al limbe i moltes espines al marge de les fulles i la tija.
El seu fruit, que es desenvolupa entre octubre i gener, és de color vermell i forma raïms. Aquests fruits carnosos són utilitzats per fer begudes refrescants, i també tenen propietats estimulants i depuratives. En èpoques antigues, l'arrel d'aquesta planta es va utilitzar per tractar malalties venèries, i es va creure que tenia propietats antiverí, fet que va portar a molts emperadors romans com Claudi, Calígula i Domicià a consumir-ne preparats amb fins preventius. Així, l'arítjol és una planta que combina la seva bellesa i utilitat en diversos aspectes de la vida humana.
